Entrades

A família. A minha primeira redação em português!

Quando entrei nessa casa, lembrei-me da melhor época da minha vida.  Naquele dia, Alba convidara-me para passar a ceia de Natal com a sua família. Naquela casa só moravam duas pessoas: os seus avós, mas naquela ceia havia mais de vinte. O seu avô era um homem muito baixo, os seus cabelos eram já totalmente grisalhos e a expressão da sua cara mostrava cansaço e velhice. Por outro lado, a sua avó era uma mulher verdadeiramente energética, que apesar da sua idade, tinha muita vontade de viajar, escrever, pintar e cantar. Os irmãos da mãe da Alba (Xon) eram cinco: a Montse, a Fina, o Jordi e o Sisu. O Sisu, o caçula, nesse dia não estava por que morava em La Molina, muito longe daqui. Nem a Montse nem o Sisu tinham filhos, eles gostavam mais de estar tranquilos, mas eles cuidavam da Alba e dos seus primos muitas vezes. A Fina tinha dois filhos: a Noa e o Carles. A Noa casou-se e teve três filhos: a Noa, a Íria e o Jan. O Carles também tinha dos filhos, o Iker e o Ian.  O Jordi casou-se d

Boig per tu 为你疯

TRADUCCIÓ AL XINÈS DE "BOIG PER TU" (Traducció de Federica Borges  邰小艺  i Alba Gonzalez Vilahur) A la terra humida escric           我在地球之上                               wo  zai di  qiu zhi shang nena estic boig per tu               我为你疯狂                                   wo  wei  ni  feng kuang em passo els dies                   我的存在只为                                wo  de cun  zai  zhi wei esperant la nit.                         你到来晚上                                    ni dao lai wan shang Com et puc estimar                  如此遥远距离                                ru ci yao yuan ju li si de mi estas tant lluny;          让我如何爱你                                rang wo ru he ai ni servil i acabat  boig per tu.      无法再继续,为你疯                     wu fa zai ji xu , wei ni feng Sé molt bé que des d´aquest bar       无法触及你的身影              wu fa chu ji ni de shen ying jo no puc arribar on ets tu,                 我悲伤难过的成疾              wo bei shang nan guo de cheng ji pe

París; sorpreses que sorprenen.

Imatge
BON VOYAAAAAAAAAAAAGE! (La història de dues solteres a la ciutat de l'amor). Després d'haver dormit dues hores interrompudes per un senyor mosquit, la Blanca i l'Alba van dirigir-se a l'aeroport de Girona per emprendre un viatge curt però intens. Si en aquell moment algú s'hagúes fixat en les seves cares de mode off   les hauria confós amb habitants de zombilàndia. Un cop dalt de l'avió, el vol podria haver estat tranquil si no fos que la Blanca, sota els efectes dels seus traumes i temors, despertava l'Alba cada dos per tres cridant: "TURBULÈNCIEEEEEEES! MORIREEM!". Cal dir també, que l'hostessa, molt egoistament les va fer mirar el seu espectacle mímic, que se sabien de memòria, quan ja havien començat a parlar de coses més interessaants com ara diez maneras de morir en un avión . Van recuperar la mida estàndar de pupil·les i el color #46656895 de pell durant el trajecte amb bus fins La ville de l'amour. El metro de París